Davant d’un risc multinacional, i com a resum, ens podem trobar amb dues possibles situacions:
1. Assegurances internacionals sense coordinació entre les diferents assegurances.
El client contracta a cada país amb el proveïdor desitjat una assegurança per a cada societat i risc, sense que existeixi cap coordinació entre elles.
Per a l’empresa mare és difícil valorar les cobertures, clàusules i costos a causa de les diferents característiques de cada mercat. Aquesta situació pot crear situacions d’infraassegurança, falta de comprensió per problemes idiomàtics o de legislació de cobertures, així com un sobreesforç per administrar la situació.
2. Assegurances internacionals coordinades amb la creació d’un programa internacional
Des de l’empresa matriu a Espanya, el client negocia i coordina un programa assegurador amb un broker i una companyia asseguradora. La negociació es fa en l’idioma local, i és la mateixa companyia la que emet ordres de cobertura a cada país per crear pòlisses locals per a cada filial.
D’aquesta manera totes les assegurances estan coordinades en:
- Data d’efecte i cancel·lació de la cobertura
- Complint legislació local
- Treballant amb un broker local que ofereix l’assessorament a part del broker espanyol
Un altre dels avantatges d’aquest sistema és la possibilitat de negociar tota mena de clàusules que relacionin la pòlissa mare amb la de les filials (com es comportarà la pòlissa mare i la filial en cas de sinistre). La més comuna: la pòlissa mare cobreix el sinistre en cas de falta de cobertura o una insuficiència de capitals d’alguna de les pòlisses de les filials.
